Bienvenue

Le jour de mon arrivée c'était très emouvant parce que quand je suis arrivée dans l'aeroport de Rennes toutes les correspondantes etaient en train de chanter la chanson de Djadja et aussi elles avaient une pancarte dans leurs mains avec tous nos prenoms. Évidement j'ai eu envie de voir et d'embrasser ma correspondante, qui comme j'avais dit, s'appelle Cléo. Quand le moment est arrivé j'étais très contente car j'étais enfin avec elle. Aussi j'ai salué toutes les autres correspondantes et elles sont très gentiles.

Pour finir cette journée, je suis arrivée chez Cléo et j'ai rencontré ses parents et sa soeur, qui sont très gentils et ils m'ont donner tout ce que j'avais besoin. Alors, j'ai eu un très bon accueil.

Per començar explicaré com va anar el primer dia i es que quan vam arribar a l’aeroport de Rennes i vam obrir la porta que portava al passadís per agafar les maletes, vam veure que a la porta del costat estaven tots el nostres corresponents de l’intercanvi esperant-nos amb una pancarta i cantant una cançó molt coneguda allà, quan per fi vaig agafar les dues maletes i vaig poder abraçar a la meva parella d’intercanvi, que es diu Cléo, va ser molt emocionant per a mi ja que feia mes d’un mes i mig que esperava que arribés aquest moment.

També vaig saludar a totes les altres persones que feien l’intercanvi, i més tard ens vam anar en cotxe cap a casa seva. La veritat es que estic molt contenta de com m’han acollit ella i tota la seva família, tots son molt simpàtics amb mi i em donen tot el que necessito.

D’altra banda, l’institut és molt diferent al d’Espanya, ja que el d’aquí es molt més gran i modern. A més a més l’horari d’aquest es casi sempre fins les 18 i per tant es una de les poques coses que no m’agraden i també em dóna la sensació que no marxaré mai de l’institut, però es qüestió d’acostumar-se .

Sempre torno cap a casa en autobús, amb la Cléo i dues amigues franceses. Una d’elles, es diu Lou i es la que m’ajuda a classe perquè  encara no entenc tot el que diuen els professors així que ella m’ajuda i estic molt agraïda. Per sort, també vaig amb una amiga espanyola, la Claudia; per a mi anar amb ella es molt important ja que així tinc una persona coneguda a classe i ens podem ajudar mútuament.

Una de les coses mes importants a dir, es que estic genial amb la meva companya d’intercanvi, ens portem super bé i ens ho passem estupendament juntes. A més, és molt divertida, simpàtica i molt amable per què m’ajuda molt en tot i es preocupa per mi.

En conclusió he de dir que estic molt contenta de la benvinguda que m’han donat tots, de portar-me tan tan bé amb la Cléo, d’haver fet amics i amigues franceses, d’estar aprenent cada vegada més l’idioma i de descobrir llocs nous, com ho és per a mi Normandia.